The Song Of The Sybil

Al jorn del Judici
Parra' qui haura' fet servici.

Un rei vendra' perpetual
Vestit de nostra carn mortal;
Del cel vindra' tot certament
Per fer del segle jutjament.

Ans que el Judici no sera'
Un gran senyal se mostrara':
Lo sol perdra' lo resplendor,
La terra tremira' de por.

Apre's se badara' molt fort
Amostrant-se de greu conhort;
Mostrar-se han ab crits i trons
Les infernals confusions.

Del cel gran foc davallara',
Com a sofre molt pudira';
La terra cremara' ab furor,
La gent haura' molt gran terror.

Apre's sera' un fort senyal
D'un terratre'mol general;
Les pedres per mig se rompran
I les muntanyes se fondran.

Llavors ningu' tindra' talent
D'or, riqueses ni argent,
Esperant tots quina sera'
La sente'ncia que es dara'.

De morir seran tots sos talents,
Esclafir-los han totes les dents;
No hi haura' home que no plor,
Tot lo mo'n sera' en tristor.

Los puigs i plans seran iguals,
Alli seran los bons i mals,
Reis, ducs, comtes i barons,
Que de llurs fets retran raons.

Apre's vindra' terriblement
Lo Fill de De'u omnipotent;
De morts i vius judicara':
Qui be' haura' fet alli es parra'.

Los infants qui nats no seran
Dintre ses mares cridaran
I diran tots plorosament:
"Ajuda'ns, De'u omnipotent".

Mare de De'u, pregau per no's,
Puix so'u mare de pecadors,
Que bona sente'ncia hajam
I paradis possejam.

Vosaltres tots qui escoltau,
Devotament a De'u pregau
De cor ab gran devocio',
Que us porte a salvacio'.